Filŕ Cristiana Almogŕvers Valéncia

El nom que adoptem és homenatge als "Almogŕvers", tropes de xoc formades per infanteria lleugera, actius en el Mediterrani entre els segles XIII a XIV empleats per la Corona d'Aragó en la conquesta de Valčncia i Mallorca. Integrades per oficials aragonesos majoritŕriament, encara que també catalans, navarresos, valencians i mallorquins, i tropa formada principalment per llauradors i pastors oriünds de les valls pirinenques, arruďnats per les contínues incursions ŕrabs. Combatien a peu, en armes i bagatges lleugers, generalment en un parell de javelines, un ganivet llarg (cridat coltell) i a vegades un xicotet escut redó com a única defensa. De gran valor i feresa, entraven en combat al crit de "ˇDesperta ferro!", "ˇAragó, Aragó!" o "ˇSant Jordi!". Vestien robes fetes amb pells i calçaven avarques.

Sobre l'origen del nom hi ha diverses teories: la paraula ŕrab "al-mugavar" (els que provoquen disturbis), "al-mukhavir" (portador de notícies), i finalment una tercera teoria sosté que ve de l'adjectiu "gabar" que es traduďx com orgullós o altiu. Els seus cabdills més importants van ser Roger de Flor, Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entenza, sent al comandament de Rutger von Blum, conegut com Roger de Flor (* Bríndisi, [Itŕlia], c. 1266 - † Adrianópolis, [Imperi Bizantí], 1305) cavaller i aventurer d'origen alemany quan van arribar fins a Efes i Constantinoble. Igual que ells i que el  Regne de Valčncia ens posem baix la protecció de Sant Jordi; en honor al seu valor adoptem com a emblema el drac i com a colors el blanc i el blau.